Sota aquest curiós tiol, presentat a l'abril de 2009, Francisco González Ledesma rendeix homenatge, pel seu 25 aniversari, al seu entranyable inspector Méndez, incansable visitador de la Barcelona mes fosca i dura.
En aquest llibre es toquen temes que, segons l'autor, l'enerven i preocupen molt, la pederàstia, el terrorisme i l'assetjament sexual a l'entorn laboral, tot un repte pel nostre intrèpid inspector que posarà la seva vida en perill visitant les zones menys contaminades de la ciutat en el seu empeny per desfer el nus que li planteja el seu creador.
Francisco González Ledesma
Fill d’una modista de Poble Sec, va néixer a Barcelona l’any 1927. Diuen que als cinc anys ja explicava històries al pati de l’escola a canvi de berenar. Va marxar, molt jove, a Saragossa a casa d’una tia per estudiar a una escola religiosa, experiència de la que va deixar constància de les relacions cures-alumnes al seu llibre ‘Tiempo de Venganza’.
Torna a Barcelona al 1941 per continuar els estudis, sufragats per la tieta mentre es complís la màxima de que ho hi hagués cap suspens.
Mentre cursa estudis a l’ Institut Balmes ja comença a portar originals a l’editorial Molino, es tracten de guions d’historietes per l’editorial Bruguera i novel·les de l’oest que porta a un ritme d’una setmanal sota el pseudònim de Silver Kane, amb el que obté beneficis per pagar la carrera de dret i experiència.
Al 1948, amb només 21anys, obté el Premi Internacional de Novel·la amb ‘Sombras viejas’ però la censura no li permet publicar-ho per considerar-lo ‘rojo’ i ‘pornógrafo. Aquest ensurt va significar el seu silenci com a novel·lista i es va dedicar primer a l’advocacia i després al periodisme al ‘Correu Catalán’ i, durant 25 anys part d’ells com a redactor en cap, a la Vanguardia.
Les dues professions li van proporcionar un ample coneixement de la societat, els carrers, els polítics i les finances de la ciutat de Barcelona que va aprofitar per les seves futures novel·les.
Mentre ell continuava amb la seva prolífica producció d’historietes, en total va escriure uns 300 títols sota el pseudònim de Silver Kane.
Al temps lliure va escriure ‘Los napoleones’, que també va ser prohibida, ‘Las calles de nuestros padres’ i ‘Expediente Barcelona’ que només van poder ser publicades a la transició política a la democràcia.
Al 1984 va rebre el premi Planeta per ‘Crónica sentimental en rojo’, això i la traducció al francès de l’obra ‘Expediente Barcelona’ li van conferir popularitat i projecció internacional, fins el punt que les seves noves obres apareixen abans publicades al país veí que al nostre.
El comissari ‘Ricardo Méndez’ es el protagonista de les seves novel·les, el seu tarannà entre escèptic i professional segueix els cànons del relat criminal.
No hay que morir dos veces
Una nena que viu aïllada a una casa que rep masses visites, un home que accepta l’encàrrec de tornar a matar, una núvia que dispara al seu promès al mig del casament.
Tenen alguna cosa en comú aquests crims ?
Desprès d’aquest començament que ens treu l’alè totes les peces, proves i pistes ens conduiran pels carrers de Barcelona mitjançant aquesta novel·la apassionant que ens anirà descobrint l’ànima de l’assassí.
Només el comissari Méndez ens pot guiar per la vida i la mort, que conviuen a aquesta trama additiva, i convertir-se en un repte pel lector que descobrirà que la línia que les separa es mes prima del que sembla...
