24.9.12

Nova temporada 12-13


Ja tornem a estar preparats per començar una nova i negra temporada.

De fet, el passat dilluns ja es va fer la inauguració del CURS LECTOR al Cèntric, amb la presència de l’escriptor Albert Sánchez Piñol.

L’acte va tenir molt bona acollida i els lectors dels diferents clubs de lectura van aprofitar per recollir les lectures de la propera sessió.

Al nostre cas, el primer títol de la temporada promet: Putas, diamantes y cante jondo, de l’autor Lluís Gutierrez, ambientada al Poble Sec de Barcelona, barri de gran tradició ‘negra’.

A la següent entrada publicarem la fitxa d’aquesta lectura, una sinopsi i una petita pinzellada sobre l’autor.

I el proper dijous 18 d’octubre, a les 19:00, ens reunirem a la sala de lectura del Centre Cívic Jardins de la Pau per comentar-la en profunditat, la novel·la s’ho mereix.

Bones i negres lectures...

12.2.12

Disparen sobre el pianista



David Goodis




David Loeb Goodis va nèixer a Philadelfia, Pensilvania, el 2 de març de 1917 i va morir el 7 de gener de 1967.

De familia jueva, va estudiar a la seva ciutat natal fins els estudis universitaris en que es va traslladar, durant un any, a la Universitat d’Indiana i els fa finalitzar a la Universitat de Temple. A l’any 1938 va obtenir el títol de periodista.

Mentre treballa a una agencia de publicitat, comença a escriure la seva primera novel•la, Retreat from Oblivion, que va ser publicada al 1939. Després d’això es trasllada a Nova York on, sota multitud de pseudònims, comença a treballar per revistes pulp (revistes de relats i històries de poca qualitat literària), arribant a produir 10.000 paraules diàries durant cinc anys i mig.

Als anys 40 es dedica a escriure guions per series d’aventures a la ràdio, com House of Mystery o Superman. Totes les seves primeres novel•les van ser refusades per les editorials. Es va traslladar a Hollywood, al 1942, i va participar, com a guionista a la pelicula Destination Unknown. Al 1946 es publicada per capítols la seva novel•la The saturday evening post i poc mesos després es va adaptar al cinema, pel director Delmer Daves, amb Humphrey Bogart i Lauren Gacall com a protagonistes. Actualment es considerada un dels clàsics del cinema negre.

Al 1950 torna a Philadelfia, a casa dels seus pares i el seu germà esquizofrènic. Per les nits volta pels baixos fons de club en club i bars sòrdids, ambient que va plasmar a les seves novel•les. Cassidy’s Girl, 1951, va vendre mes d’un milió de còpies. Al 1960, François Truffaut, va portar al cinema Disparen sobre el pianista, això va fer que es revifés l’interes per les seves novel•les.

Goodis va morir al Centre Mèdic Albert Einstein, molt a prop de casa seva. Tenia 49 anys i al seu certificat de defunció figura infart com la causa. Dies abans Goodis havia rebut una pallissa per resistir-se a un robatori, alguns atribueixen la mort als cops rebuts. Altre hipòtesi diu que es va desmaiar mentre treia neu amb una pala




Disparen sobre el pianista





‘Tothom te un passat, però pocs tantes ganes d’oblidar-ho com Eddi, abans un virtuós pianista casat amb una preciositat, mentre que avui li dona al piano per quatre duros a un antre de Philadelfia i te com única amiga a una veina prostituta amb un gran cor.

Però el dia que el seu germà apareix pel local perseguit per dos matons, el seu passat torna amb la força d’un huracà.

19.1.12

El laberinto de las aceitunas


Existeix la possibilitat de que aquest autor ens visiti al Prat...
i quin millor homenatge que llegir un dels seus llibres mes 'negres' .

Eduardo Mendoza




Eduardo Mendoza Garriga neix a Barcelona l’11 de gener de 1943, fill de fiscal i mestressa de casa, va estudiar a l’escola dels Germans Maristes i mes tard es va llicenciar en Dret al 1965.

Viatja per Europa i aconsegueix una beca a Londres, en tornar al 1967 comença a exercir com advocat però al 1973 ho deixa per anar a Nova York com traductor de l’ONU.

Als EEUU, al 1975, apareix la seva primera novel·la: ‘La verdad sobre el caso Savolta’ (el seu títol original era ‘Los soldados de Cataluña’ però es va haver de canviar degut a problemes amb la censura franquista).

A aquesta primera novel·la es pot apreciar la facilitat que te l’autor pel canvi de registre, diferents discursos i diferents estils, i es el seu llençament a la fama. Es considerada per molts la precursora del canvi que farà la societat espanyola i també com la primera novel·la de la transició democràtica. Pocs mesos desprès de la seva publicació mor Francisco Franco i, a l’any següent, rep el Premi de la Crítica.

Al 1979 apareix ‘El misterio de la cripta embrujada’, una parodia molt divertida que combina novel·la negra amb gòtica, que marca el començament d’una trilogia protagonitzada per un personatge peculiar, un detectiu tancat a un manicomi. La segona neix al 1982, ‘El laberinto de las aceitunas’, i el consolida com un dels autors amb mes èxits de vendes. La tercera novel·la de la trilogia surt al 2011: ‘La aventura del tocador de señoras’.

Al 1983 Mendoza torna a Barcelona per continuar amb la seva professió de traductor simultani a diferents organismes internacionals.

La seva obra cumbre: ‘La ciudad de los prodigios’ es publica al 1986, un retrat de l’evolució social i urbana de Barcelona entre les dues exposicions universals de 1888 i 1929, al 1999 va ser adaptada al cinema.

També ha fet teatre, ‘Restauració’, llibres per fascicles: ‘Sin noticias de Gurb’ i ‘El último trayecto de Horacio dos.

Al 2010, sota el pseudònim de Ricardo Medina, va guanyar la 59a edició del Premip Planeta amb l’obra ‘Riña de gatos. Madrid 1936’.

Actualment viu a Batea, Tarragona, i combina l’ensenyament de traducció amb cursos literaris i com a jurat de certàmens literaris.


El laberinto de las aceitunas




‘El laberinto de las aceitunas’ esta protagonitzada per un detectiu llunàtic tancat a un manicomi que resol extravagants casos, tota una paròdia de les novel·les policíaques.

A aquest llibre, el curiós detectiu es enviat, per la policia i el mateix ministre, a entregar una forta suma de diners continguts dins d’un maletí. Per fer aquesta tasca haurà de desplaçar-se a Madrid on el robaran i assassinaran a un home en confondre’l amb ell. Amenaçat, començarà una investigació ajudat per altres peculiars personatges.

Els personatges son el millor del llibre, molt variats però normalment pertanyen a l’escalafó mes baix de la societat, tots tenen un punt còmic i peculiar. Destacar el detectiu que, encara que repeteix constantment que no està boix, ho demostra moltes vegades amb els seus actes peculiars, que ell pren per normals, encara que de tant en tant te idees brillants.

Molt recomanable per la seva frescor i la facilitat de lectura.