19.1.12

El laberinto de las aceitunas


Existeix la possibilitat de que aquest autor ens visiti al Prat...
i quin millor homenatge que llegir un dels seus llibres mes 'negres' .

Eduardo Mendoza




Eduardo Mendoza Garriga neix a Barcelona l’11 de gener de 1943, fill de fiscal i mestressa de casa, va estudiar a l’escola dels Germans Maristes i mes tard es va llicenciar en Dret al 1965.

Viatja per Europa i aconsegueix una beca a Londres, en tornar al 1967 comença a exercir com advocat però al 1973 ho deixa per anar a Nova York com traductor de l’ONU.

Als EEUU, al 1975, apareix la seva primera novel·la: ‘La verdad sobre el caso Savolta’ (el seu títol original era ‘Los soldados de Cataluña’ però es va haver de canviar degut a problemes amb la censura franquista).

A aquesta primera novel·la es pot apreciar la facilitat que te l’autor pel canvi de registre, diferents discursos i diferents estils, i es el seu llençament a la fama. Es considerada per molts la precursora del canvi que farà la societat espanyola i també com la primera novel·la de la transició democràtica. Pocs mesos desprès de la seva publicació mor Francisco Franco i, a l’any següent, rep el Premi de la Crítica.

Al 1979 apareix ‘El misterio de la cripta embrujada’, una parodia molt divertida que combina novel·la negra amb gòtica, que marca el començament d’una trilogia protagonitzada per un personatge peculiar, un detectiu tancat a un manicomi. La segona neix al 1982, ‘El laberinto de las aceitunas’, i el consolida com un dels autors amb mes èxits de vendes. La tercera novel·la de la trilogia surt al 2011: ‘La aventura del tocador de señoras’.

Al 1983 Mendoza torna a Barcelona per continuar amb la seva professió de traductor simultani a diferents organismes internacionals.

La seva obra cumbre: ‘La ciudad de los prodigios’ es publica al 1986, un retrat de l’evolució social i urbana de Barcelona entre les dues exposicions universals de 1888 i 1929, al 1999 va ser adaptada al cinema.

També ha fet teatre, ‘Restauració’, llibres per fascicles: ‘Sin noticias de Gurb’ i ‘El último trayecto de Horacio dos.

Al 2010, sota el pseudònim de Ricardo Medina, va guanyar la 59a edició del Premip Planeta amb l’obra ‘Riña de gatos. Madrid 1936’.

Actualment viu a Batea, Tarragona, i combina l’ensenyament de traducció amb cursos literaris i com a jurat de certàmens literaris.


El laberinto de las aceitunas




‘El laberinto de las aceitunas’ esta protagonitzada per un detectiu llunàtic tancat a un manicomi que resol extravagants casos, tota una paròdia de les novel·les policíaques.

A aquest llibre, el curiós detectiu es enviat, per la policia i el mateix ministre, a entregar una forta suma de diners continguts dins d’un maletí. Per fer aquesta tasca haurà de desplaçar-se a Madrid on el robaran i assassinaran a un home en confondre’l amb ell. Amenaçat, començarà una investigació ajudat per altres peculiars personatges.

Els personatges son el millor del llibre, molt variats però normalment pertanyen a l’escalafó mes baix de la societat, tots tenen un punt còmic i peculiar. Destacar el detectiu que, encara que repeteix constantment que no està boix, ho demostra moltes vegades amb els seus actes peculiars, que ell pren per normals, encara que de tant en tant te idees brillants.

Molt recomanable per la seva frescor i la facilitat de lectura.